Actitud

Abans de tot vull aclarir que soc del Barça desde que tenia quatre anyets, del Hospi des de que vaig tenir ús de raó i del Philatelikos Paraletas de de que la vaig perdre. M'encanta el futbol, veure'l i més encara jugar-lo, encara que darrerament no pugui jugar gaire(és complicat juntar un equip a una empresa petita com la meva).

Feta la introducció, anem al grà. Vull felicitar de tot cor als meus amics pericos(Mikel i Oscar) pel recital de futbol que van oferir dissabte al derby. No vaig poder veure el partit(dissabte de 10-12 toca sortir a sopar), però per les cròniques periodístiques es veu que va ser un festival blanquiblau. I que la cosa no va acabar en golejada de miracle. Segur que vau disfrutar com cabrons!

Sembla que per fí l'Espanyol s'ha tret de sobre la por reverencial que tenia al Barça i va sortir a guanyar sense complexes. I el Barça va sortir a jugar i a veure que tal. I quan surts a jugar i no a guanyar acabes palmant. Ès bàsicament només una qüestió d'actitud.

Ara només falta que l'afició de l'Espanyol prengui nota dels seus jugadors i també perdi els complexes i es dediqui a gaudir del joc del seu equip en lloc de comparar-se amb "el süissos de la acera de enfrente". Gaudireu molt més.

KRIA KUERVOS, HIJOS DE PUTA!!!!
_